1es Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica de Subirats

El Museu d’Esperanto de Subirats participarà de manera activa en aquestes Jornades organitzades pel Patronat de Turisme de Subirats amb la col.laboració de l’Ajuntament de Subirats. Es tracta d’un ampli i divers programa d’activitats que podeu consultar en el següent enllaç: Programa Jornades.

El gruix de les Jornades es desenvoluparà el proper cap de setmana 21-23 de Gener, si bé alguns esdeveniments es prolongaran fins el següent cap de setmana (29-30 de Gener).

Des del Museu, i junt amb la col.laboració de l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA) organitzem  la presentació del llibre “Història de l’Esperanto als Països Catalans”, que es durà a terme a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Pau d’Ordal (Subirats), dissabte 22 a les 17h. Posteriorment, els interessats, podran assistir a les 18h a la inauguració de l’exposició “Guerra i Pau: Esperanto i Guerra Civil”, al mateix Ajuntament. L’acte es completarà amb una visita guiada a l’exposició. Els assistents a la presentació del llibre hi tindran entrada gratuïta mentre que, per la resta de públic, l’import és de 2 euros.

L’exposició restarà oberta en els següents  dies i horaris: Diumenge 23 de Gener, de 10-14h; Dissabte 29 de Gener, de 10-14h i de 16-20h; Diumenge 30 de Gener, de 10-13h.

El  dissabte 22, a les 19h, hi ha programada una visita al Museu d’Esperanto de Subirats (c/ Dr. Zamenhof, 12. Sant Pau d’Ordal).

Des del Museu volem aportar una mirada de pau i entesa a uns fets tràgics i amargs per la població com foren els esdeveniments de la Guerra Civil. Us convidem a venir a tots i a totes!

Anuncis

Visita al museu a través de les televisions locals

La moneda internacional

Spesmilo, la moneda internacional

Una cosa poc coneguda de la història de l’esperanto és que va haver una època en que es va crear una moneda internacional, l’speso, la qual va ser utilitzada durant un temps en l’àmbit esperantista. Per que tingueu algunes dades, fem una traducció d’una part de l’article publicat a la Esperanta Vikipedio:

El maig de 1907, en una edició apart de la Internacia Scienca Revuo, el suís René de Saussure va publicar el seu projecte d’una unitat monetària internacional. Partint de la paraula francesa “espèce”  va crear en esperanto l’arrel “speso“, afegint els corresponents derivats decimals: spesmilo (Sm), spescento (Sc), spesdeko (Sd).

L’spesmilo tenia el valor de 0’8 grams d’or. Això permetia a l’spesmilo tenir valord’equivalència i ser apte per a transaccions amb altres monedes. Així l’spesmilo equivalia a dos xílings anglesos,  un ruble rus, mig dolar nordamericà, dos francs i mig francesos o suïssos, dues pessetes i mitja espanyoles.

La recent creada Associació Universal d’Esperanto  va fer propaganda d’aquest sistema monetari sense reserves i les seves cartes postals dirigides als propis membres duien imprés, a manera de segell, el valor del franqueig: 4 spesdekoj (nota: la j és la terminació de plural i es pronuncia com la i llatina en la paraula noi).

El concepte “spesmilo” va captar l’atenció del grup bancari suís Schweizeriche Bankverein el 1908, poc després també va passar el mateix amb el banc Pictet de Ginebra i ambdós varen editar xecs internacionals amb valor d’spesmilo indicat en esperanto.

Cal esmentar que al 1912, la fàbrica de medalles Holy Freres, va editar unes monedes d’argent (de fet medalles per la manca d’aprovació oficial), amb valor d’un i dos spesmiloj.

Durant el període previ a la guerra, els catàlegs de les llibreries especialitzades i els abonaments a revistes, tenien els preus en spesmiloj. Les quotes a associacions esperantistes es pagaven amb aquesta moneda i durant els congressos internacionals els pagaments, grans o petits, inclosos els de restaurants, es feien amb els xecs ja esmentats.

La primera guerra mundial va suposar un fre en l’activitat del banc, el qual va deixar de funcionar l’any 1918.

La idea d’una unitat monetària internacional va tornar a renèixer entre els esperantistes l’any 1942, quan van crear l’stelo (l’estrella). El 1959 la Universala Ligo, l’associació d’esperantistes més important de l’època, va editar una versió metàlica de la nova unitat monetària, a través de la Fàbrica de Moneda d’Holanda.En aquell moment, 1 stelo equivalia a 0’25 florins neeerlandesos.

El 1960 es van editar monedes d’1 stelo (bronze), 5 steloj (llautó) i 10 steloj (coure+níquel). Al 1965 s’hi afegir la moneda de 25 steloj (argent), impresa per Holy Freres, una fabrica suïssa. Amb el temps, la moneda va caure en desús i ara les monedes són objecte de col·leccionista adquirible a través de l’Associació Universal d’Esperanto.

Diferents steloj

La informació sobre l’stelo prové del corresponent article de la Vikipedio.