Temps de Festa Major

A aquestes alçades de l’any, pocs són els municipis que no han viscut durant l’estiu la seva Festa Major, dies de convivència i vida al carrer en els que associacions i entitats s’aboquen a participar i convocar tot tipus d’activitats. L’any 1926, un poble com Rubí (6623 habitants l’any 1930), eminentment agrícola però amb una indústria tèxtil incipient, es preparava per viure també la seva Festa Major.

El Museu ens ofereix una petita joia que ve a tomb de tot el què us explicàvem. Es tracta d’un programa de mà de l’anomenada “Gran Diada Esperantista” que s’hi celebrava, dins del marc de la festa més important de la població. Aquesta diada de la que sabem que, com a mínim, també es va dur a terme l’any següent però durant només una tarda, estava organitzada pels grups Lumon de Terrassa, Aplech Esperantista Grupo de Sabadell i Esperanta Burgono Grupo de Rubí i de manera conjunta amb la direcció del Centre Democràtic Republicà de Rubí. Fou la Junta d’aquesta darrera institució la que oferí el suport material necessari així com un local de referència -el del propi Centre- per poder dur a terme un amplíssim programa d’activitats.

Fent un cop d’ull a la previsió de la jornada, aquesta s’iniciava a primera hora del matí quan el grup local feia la rebuda oficial a l’estació de la resta de grups participants. El programa diu que ho farien “ostestant la senyera que galantment han ofert els germans Pich Aguilera, fabricants de seda d’aquesta vila”. A les 9, es seguia amb un esmorzar a la font de Ca n’Oriol, important masia del terme. Precisament s’aprofitaria la seva era per realitzar-hi un “Gran Concurs atlètic” amb proves com el salt d’alçada, llençament de disc o un segregat “salt de corda per senyoretes”. Els guanyadors rebien uns guardons i premis oferts per cases comercials de la vila.

Al punt del migdia s’aprofitaria per visitar espais importants de Rubí com l’afamat Celler Cooperatiu, erigit l’any 1919 i que havia nascut com a punt de trobada de la pagesia local a fi de poder fer defensa dels seus interessos. A les 14h es realitzava un dinar col.lectiu a l’Hotel Catalunya. L’activitat de tarda començaria aviat, cap a les 16h, amb una intensa “sessió literàrio musical”  a la seu del Centre amb parlaments (Delfí Dalmau, Marian Solà, Jaume Grau Cases), poesia (Artur Domenech), folklore (a càrrec de Joan Amades i amb interpretació musical de la soprano Palmira Castellví) i acabava amb una curiosa intervenció, “Treballs d’il.lusionisme” de l’artista terrassenc i “ferm esperantista” Cavaller Galan.

Centre Democràtic Republicà de Rubí (Foto: Autor desconegut/ Arxiu Municipal)

Un cop acabada la sessió de tarda, la jornada s’amenitzaria amb sardanes i un “lluït ball” al mateix Centre Democràtic Republicà amb la cobla-banda Armònica de Terrassa. En definitiva, una diada ben completa i amb temps per tot. El programa de mà animava als habitants de Rubí a participar dels actes i assistir-hi ” a escoltar la fàcil i entusiasta paraula d’eminents esperantistes que us exposaran amb claredat i concisió la gran utilitat de l’Esperanto, aquest formidable instrument de relació internacional creat per l’immortal filòleg Dr. Zamenhof“.

Anuncis

Article sobre el Museu al diari Público

Dins del quadern d’estiu “Libre” que publica enguany el diari d’abast estatal “Público”, podeu llegir una sèrie d’articles sobre museus singulars de diferents punts del món, alguns d’ells catalans. Diumenge 7 el diari va dedicar aquest espai al Museu d’Esperanto de Subirats, destacant-ne la vàlua, la tasca apassionada del seu fundador i l’entorn natural en el què es troba. David Guerrero, l’autor, exposa de manera planera però força concisa els trets bàsics del Museu. Podeu dedicar el descans d’estiu a fer-hi un cop d’ull!

Article diari Público 07/08/2011